“Les converses per a implementar decisions i les converses difícils”

El passat 25 d’abril el Club de Dones Politècniques vàrem oferir a través de la psicòloga i coach Anna Jaumot, el taller “Les converses per a implementar decisions i les converses difícils “. Aquestes són algunes de les notes de la sessió.

Per començar l’Anna ens va fer formular-nos la següent pregunta: “què és el que em fa estar aquí ara?”. Amb aquesta primera auto-reflexió, cadascú dels presents va poder concretar la seva motivació personal, què esperaven emportar-se al finalitzar la sessió. A continuació i mitjançant una sèrie d’exercicis, vam abordar les diferents eines necessàries per tal de no només afrontar una conversa difícil, sinó arribar a acords i implementar les nostres decisions.

A continuació ens va introduir la definició i les diferències entre una afirmació i una interpretació.

5

Les afirmacions són ates lingüístics que descriuen el mon que ens envolta. Poden ser verdaderes o falses, i per tal cosa cal que un testimoni que comparteixi referents socioculturals amb nosaltres que les validi o refuti. En funció de la importància que els hi donem poden ser rellevants o irrellevants.

Les interpretacions son fets lingüístics mòbils, variables, que fem dins el nostre context social i que canvien la realitat que ens envolta. Poden basar-se en afirmacions reals, sent llavors fonamentades, o contràriament basar-se afirmacions falses i ser infonamentades.

Quan a la nostra vida quotidiana passa un fet inesperat que interromp el nostre fluir habitual, cadascú l’interpreta de formes diferents i es fa un judici sobre allò que ha interpretat. Es genera una emoció que ens pot arribar a bloquejar i impedir-nos portar a terme converses i arribar a implementar acords necessaris amb d’altres. L’objectiu és doncs reinterpretar l’emoció i poder abordar aquestes converses amb èxit.

Cal recordar què era allò que ens motivava i empenyia a conversar per sentir-nos més fermes i segurs i poder deixar en segon pla el sentiment negatiu que ens està bloquejant.

El següent exercici va servir per a introduir-nos els diferents tipus de converses per implementar decisions: la conversa d’oferir i la conversa de demanar. Cal remarcar que en totes dues l’objectiu final és arribar a un acord i arribar a implementar les decisions que es prendran entre tots dos interlocutors.

La conversa d’oferir i acordar. En les converses per oferir qui ofereix es converteix en un recurs valuós per a l’altre persona. Qui ofereix ha de ser útil per l’altre persona i estar atent a les reaccions i necessitats de que ha d’acceptar. Qui ha d’acceptar ha d’entendre en què consisteix l’oferiment i què implica acceptar-ho.

Qui ha d’acceptar ha de deixar clar quin és el seu interès envers l’oferta. Qui ha d’acceptar l’oferiment ha de fer saber quines són les seves condicions per assolir el compromís. Qui rebutja l’oferiment ha de donar espai a qui ofereix per reformular el seu oferiment i donar altre oportunitat per acceptar o no l’oferiment.

La conversa de demanar i acordar. En les converses de demanar es despleguen les habilitats per a rebre recolzament de les altres persones. Qui demana ha de buscar la possibilitat de viure un aprenentatge que el farà créixer. Qui demana sent que la interacció amb l’altre l’enriqueix, que pot fer-ho sol però que és més enriquidor amb l’altre. Qui demana ha d’assegurar-se que la demanda li produirà beneficis. Qui demana ha de crear un context de confiança i establir un ordre per demanar. Qui demana ha de reconèixer l’emoció que l’atura a demanar, que l’està empenyent a actuar i el bloqueja.

Qui ha d’acceptar la demanda ha de sentir motivació per ser útil a l’altre persona i donar el seu recolzament. Qui a d’acceptar la demanda ha de sentir que les seves habilitats son reconegudes. Qui ha d’acceptar pot crear un espai per fer també una demanda i buscar l’equitat. Qui ha d’acceptar la demanda ha de rebutjar-la quan percebi la falta de transparència o una possible demanda oculta. Qui a de demanar la demanda ha de reconèixer obertament quan simplement no li és possible fer-ho.

Quan es desactiva la creença de que demanar o oferir és un signe de debilitat, de que rebre un no a la nostra petició o oferiment no és un rebuig a persona sinó a la petició o l’oferiment, comprenent que el que estem buscant és generar oportunitats per a tots dos, llavors és quan arribarem a un acord.

Finalment, en totes dues converses l’acord s’assoleix quan tots dos interlocutors coincideixen en la seva interpretació, amb actitud oberta, positiva i propera. L’acord implica un compromís i es coordinen accions futures acceptades per tots dos interlocutors.

7

Tot seguit vam passar a treballar les converses difícils. Tots tenim converses que no aconseguim afrontar perquè ens paralitzen, que volem fer i no ens atrevim, son les converses difícils. L’Anna ens va donar el següent guió per poder preparar-les:

  1. Exposició de la situació. S’ha d’explicar allò sobre el que volem conversar fent servir afirmacions (va passar allò) i interpretacions (em vaig sentir així).
  1. Exposició de com s’està vivint la situació. Què és el que estem vivint ara que no ens deixa fluir en la nostra vida de la manera que ens agradaria.
  1. Exposició de com ens agradaria que fos la relació. Tornar-la a formular de nou fent servir les converses per implementar decisions.

Podem demanar, podem oferir i podem acordar!!!.

Volem agrair a tots els assistents la seva participació activa en aquest taller, així com a la ponent Anna Jaumot la seva col·laboració amb el club.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s